L'origen i evolucion de les falles
Quan tenen origen les falles de València? Per quines se celebren el dia
de San José? Per quin s'han de cremar aquestes obres d'art?
La festa valenciana per antonomàsia no és altra que les falles, en les
quals cada zona de la ciutat, de vegades dues o tres carrers,
encarreguen l'elaboració d'un monument a un artista faller, el qual
exposaran durant uns dies pera després, la nit de San José, cremar-lo.
Per al valencià del carrer, o per a aquelles persones que, encara que
forasters, estimen la festa, resulta normal i està acceptat que la
destinació final d'aquestes veritables obres d'art, sovint valorades en
milers i milers d'euros, acaben sent pastura de les flames. Alguna cosa
que altres persones no són capaces de comprendre.
Les primeres falles
La paraula “falla” va unida a la idea del foc mitjançant dues accepcions. La primera fa referència a una torxa o lluminària a les quals ja se'ls fa referència en textos antiguíssims com “les cròniques de Jaume I” i que les descrivien com lluminàries urbanes, antecedents dels actuals fanals. La segon accepció tendia que veure amb el costum de festejar algun esdeveniment, com els quals va haver a València en l'any 1538 per a commemorar els 300 anys de la reconquesta de València per Jaume I, o per a servir d'avís davant possibles perills com les quals s'encenien a la part alta de la torre del Miguelete para anunciar la presència de pirates.
El naixement de les falles com festa popular
L'origen de la festa, tal com és coneguda avui, té lloc en els humils tallers de fusters i d'una forma ben curiosa. En una època en la qual no existia la llum elèctrica, els fusters veien, quan arribava la tardor, que la llum del dia s'escurçava i els dificultava a l'hora de treballar. Per a solucionar-lo van idear el “parot”, consistent en un pal vertical sobre un trípode i amb un o diversos braços on penjaven veles i candiles per a il·luminar el taller. Després de l'hivern amb l'arribada de dies més llargs, aquests armatostes eren trets a la porta del taller i, enmig del goig de les gents que allí es congregaven, se li calava foc. Per a alimentar bé aqueixes flames, a part del “parot”, els mestres de la fusta acumulaven als seus peus encenalls i restes dels seus treballs. A causa del disseny del “parot”, un pal amb braços, prompte la imaginería de les gents va començar a dotar a aquest instrument d'aparença humana. Així, un li va col·locar un barret, un altre un abric vell…, i el que al principi era un munt de fusta, es va convertir en “el ninot”, la peça clau de les falles.
Evolucio
A poc a poc, les Falles, van anar generant expectació any rere any, ja que la població acudia massivament a visitar-les. Els nintos o figures es vestien amb teles o robes velles ( que total, anaven a ser cremades i no estava el forn per a bollos). Com no, la sàtira va començar a adquirir importància amb els anys i igual que en els miracles de Sant Vicent, els monuments s'acompanyaven sempre d'una sèrie de fulles escrites amb versos que desenvolupaven el tema sobre el qual tractava la falla de forma irònica (avui el Llibret)
Els artistes fallers van formar el seu gremi que van arribar a exportar el seu art a Hollywood, on directors artístics van utilitzar aquestes tècniques per a construir els decorats de pel·lícules com La caiguda de l'Imperi Romà, Lawrence d'Aràbia, El Cid o 55 dies a Pequín. A mitjan segle XIX naix oficialment el Llibret, amb el que es pot desenvolupar molt més l'argument guanyant en complexitat i humor.
Cal dir que va haver un intent d'acabar amb les Falles per part de les autoritats, ja que no els feia cap gràcia que es mofaran d'ells (com canvien les coses) i es van prendre tot tipus de mesures per a aconseguir-lo: en 1883 l'Ajuntament va cobrar un impost de 30 pessetes per falla amb el que es van plantar únicament 4 i va arribar a pujar fins a 60 pessetes en 1885, amb el que només va poder alçar-se la del carrer Cervantes. Gent menge Féliz Pizcueta va assolir reduir l'impost a 10 pessetes amb el que en 1887 es van plantar ja 29 falles i va anar creixent el nombre fins a les quasi 400 d'avui dia. A mitjan segle XIX naix oficialment el Llibret, amb el que es pot desenvolupar molt més l'argument guanyant en complexitat i humor.
Caràcter satíric de les falles
Prompte la idea d'ajuntar diversos “parots” o “ninots” junts va començar a ser habitual ja que es passava a descriure xafarderies, o històries múrries que afectaven al barri o a un carrer en concret. De fet, en l'actualitat, les falles giren entorn d'una història central que sol ser una sàtira cap a temes tan dispars com la política, l'esport o la premsa rosa. No obstant això, encara faltava un element bàsic avui dia en els monuments fallers. Quan s'escenificava una escenificava una falla, era normal que la gràcia solament l'entengueren les gents de la mateixa i, lògicament, els visitants no entenien gens de la representació. Per a solucionar aquest problema i acostar la falla a la resta de la població es va recórrer a l'elaboració d'uns textos explicatius.
El “llibret”
El “llibret” contenia l'explicació i la relació de la falla. Es tracta d'uns textos escrits en valencià i sempre en vers on, de forma còmica, crítica o fins i tot eròtica, on s'explica al visitant el tema de la falla que està contemplant.
Per quina el 19 de març?
En aquesta data concreta té lloc el moment cim de la festa, amb la cremà, on es calen foc a totes les falles a excepció del “ninot indultat”, el qual és salvat de la crema a causa de la seua bellesa, gràcia o significat. L'explicació de perquè la crema de les falles té lloc el dia de San José té diverses explicacions. La primera d'elles té a veure amb els rudimentaris “parots” i el gremi dels fusters. El 19 de març és el dia de San José, que era fuster, amb la qual cosa no és desgavellat pensar que, a part que en aqueixa data el dia ja allarga prou, els fusters aprofitaren per a retre homenatge al seu patró. Altra explicació té a veure amb l'adoració que el poble valencià té pel sant que, sense ser el patró oficial de la ciutat, gaudeix de la simpatia i del fervor d'aquests. A causa de això, se celebren les festes en el seu honor encara que una part molt emotiva de les falles té lloc en l'ofrena, on els fallers inicien una peregrinació cap a la basílica de la Verge dels Desemparats, una de les patrones de la ciutat, per a oferir-los clavells amb els quals s'elaboren un gegantesc mantell a la Verge.
Una festa que no cal perdre's
Les Falles constitueixen una dels atractius turístics que presenta la ciutat de València, que uneix així el seu benigne clima de primavera amb unes festes on la pólvora, la diversió, la música, l'art i el sentiment religiós es respiren pels cuatros costats.
Les primeres falles
La paraula “falla” va unida a la idea del foc mitjançant dues accepcions. La primera fa referència a una torxa o lluminària a les quals ja se'ls fa referència en textos antiguíssims com “les cròniques de Jaume I” i que les descrivien com lluminàries urbanes, antecedents dels actuals fanals. La segon accepció tendia que veure amb el costum de festejar algun esdeveniment, com els quals va haver a València en l'any 1538 per a commemorar els 300 anys de la reconquesta de València per Jaume I, o per a servir d'avís davant possibles perills com les quals s'encenien a la part alta de la torre del Miguelete para anunciar la presència de pirates.
El naixement de les falles com festa popular
L'origen de la festa, tal com és coneguda avui, té lloc en els humils tallers de fusters i d'una forma ben curiosa. En una època en la qual no existia la llum elèctrica, els fusters veien, quan arribava la tardor, que la llum del dia s'escurçava i els dificultava a l'hora de treballar. Per a solucionar-lo van idear el “parot”, consistent en un pal vertical sobre un trípode i amb un o diversos braços on penjaven veles i candiles per a il·luminar el taller. Després de l'hivern amb l'arribada de dies més llargs, aquests armatostes eren trets a la porta del taller i, enmig del goig de les gents que allí es congregaven, se li calava foc. Per a alimentar bé aqueixes flames, a part del “parot”, els mestres de la fusta acumulaven als seus peus encenalls i restes dels seus treballs. A causa del disseny del “parot”, un pal amb braços, prompte la imaginería de les gents va començar a dotar a aquest instrument d'aparença humana. Així, un li va col·locar un barret, un altre un abric vell…, i el que al principi era un munt de fusta, es va convertir en “el ninot”, la peça clau de les falles.
Evolucio
A poc a poc, les Falles, van anar generant expectació any rere any, ja que la població acudia massivament a visitar-les. Els nintos o figures es vestien amb teles o robes velles ( que total, anaven a ser cremades i no estava el forn per a bollos). Com no, la sàtira va començar a adquirir importància amb els anys i igual que en els miracles de Sant Vicent, els monuments s'acompanyaven sempre d'una sèrie de fulles escrites amb versos que desenvolupaven el tema sobre el qual tractava la falla de forma irònica (avui el Llibret)
Els artistes fallers van formar el seu gremi que van arribar a exportar el seu art a Hollywood, on directors artístics van utilitzar aquestes tècniques per a construir els decorats de pel·lícules com La caiguda de l'Imperi Romà, Lawrence d'Aràbia, El Cid o 55 dies a Pequín. A mitjan segle XIX naix oficialment el Llibret, amb el que es pot desenvolupar molt més l'argument guanyant en complexitat i humor.
Cal dir que va haver un intent d'acabar amb les Falles per part de les autoritats, ja que no els feia cap gràcia que es mofaran d'ells (com canvien les coses) i es van prendre tot tipus de mesures per a aconseguir-lo: en 1883 l'Ajuntament va cobrar un impost de 30 pessetes per falla amb el que es van plantar únicament 4 i va arribar a pujar fins a 60 pessetes en 1885, amb el que només va poder alçar-se la del carrer Cervantes. Gent menge Féliz Pizcueta va assolir reduir l'impost a 10 pessetes amb el que en 1887 es van plantar ja 29 falles i va anar creixent el nombre fins a les quasi 400 d'avui dia. A mitjan segle XIX naix oficialment el Llibret, amb el que es pot desenvolupar molt més l'argument guanyant en complexitat i humor.
Caràcter satíric de les falles
Prompte la idea d'ajuntar diversos “parots” o “ninots” junts va començar a ser habitual ja que es passava a descriure xafarderies, o històries múrries que afectaven al barri o a un carrer en concret. De fet, en l'actualitat, les falles giren entorn d'una història central que sol ser una sàtira cap a temes tan dispars com la política, l'esport o la premsa rosa. No obstant això, encara faltava un element bàsic avui dia en els monuments fallers. Quan s'escenificava una escenificava una falla, era normal que la gràcia solament l'entengueren les gents de la mateixa i, lògicament, els visitants no entenien gens de la representació. Per a solucionar aquest problema i acostar la falla a la resta de la població es va recórrer a l'elaboració d'uns textos explicatius.
El “llibret”
El “llibret” contenia l'explicació i la relació de la falla. Es tracta d'uns textos escrits en valencià i sempre en vers on, de forma còmica, crítica o fins i tot eròtica, on s'explica al visitant el tema de la falla que està contemplant.
Per quina el 19 de març?
En aquesta data concreta té lloc el moment cim de la festa, amb la cremà, on es calen foc a totes les falles a excepció del “ninot indultat”, el qual és salvat de la crema a causa de la seua bellesa, gràcia o significat. L'explicació de perquè la crema de les falles té lloc el dia de San José té diverses explicacions. La primera d'elles té a veure amb els rudimentaris “parots” i el gremi dels fusters. El 19 de març és el dia de San José, que era fuster, amb la qual cosa no és desgavellat pensar que, a part que en aqueixa data el dia ja allarga prou, els fusters aprofitaren per a retre homenatge al seu patró. Altra explicació té a veure amb l'adoració que el poble valencià té pel sant que, sense ser el patró oficial de la ciutat, gaudeix de la simpatia i del fervor d'aquests. A causa de això, se celebren les festes en el seu honor encara que una part molt emotiva de les falles té lloc en l'ofrena, on els fallers inicien una peregrinació cap a la basílica de la Verge dels Desemparats, una de les patrones de la ciutat, per a oferir-los clavells amb els quals s'elaboren un gegantesc mantell a la Verge.
Una festa que no cal perdre's
Les Falles constitueixen una dels atractius turístics que presenta la ciutat de València, que uneix així el seu benigne clima de primavera amb unes festes on la pólvora, la diversió, la música, l'art i el sentiment religiós es respiren pels cuatros costats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario